Burrata italiana: Origen, característiques i usos
La burrata italiana és un formatge fresc de pasta filada elaborat amb llet de vaca pasteuritzada, encara que també es produeix amb llet de búfala. Té una textura cremosa i delicada al seu interior que la fa especialment saborosa per elaborar tota mena de receptes, el seu consum està de moda i és freqüent trobar-la a la carta de molts restaurants.
El seu origen se situa just al taló de la península italiana, a Puglia, i té una història relativament curta i casual, no va ser fins a mitjans del segle XX que un ramader la va començar a comercialitzar. Actualment, la seva producció s'ha popularitzat i trobem burrata produïda en altres països i regions d'Itàlia, encara que la veritable burrata pugliese gaudeix del reconeixement d'indicació geogràfica protegida (IGP). La llet de vaca es pot obtenir d'altres zones, però el procés de producció s'ha de fer a Puglia, seguint amb precisió la recepta original, tenint en compte que encara es prepara a mà a partir de tres ingredients: llet de vaca, quall i crema, sense additius ni farcits artificials.
La burrata de Puglia que va néixer per aprofitar les sobres del procés d'elaboració del formatge, és avui un dels [formatges italians](https://www.cbg.es/blog/articulo/el -formatge-italià-guia-completa-per-professionals) més populars i valorats. Des dels seus inicis fins ara, el procés de fabricació ha canviat totalment, queden enrere la burrada fresca submergida en salmorra perquè la capa superior s'endureixi i les fulles verdes d'asfòdel per mantenir el formatge humit i preservar-ne la frescor.
Com detectar una bona burrata italiana
El primer que cal veure és el seu aspecte extern, la superfície ha de ser llisa sense esquerdes o imperfeccions i el color ha de ser blanc. En obrir-la, el seu interior ha de ser cremós típic de la stracciatella i el seu sabor intens, saborós i delicat de la llet fresca i la nata, entre dolç i salat, sense acidesa. És freqüent trobar-la al mercat aromatitzada amb tòfona o fumada, però aquests processos extra no han d'interferir en la seva essència i n'ha de prevaldre l'aroma i el gust de llet fresca.
Burrata o Mozzarella: diferències
La burrata i la mozzarella són dues formatges italians molt diferents, encara que totes dues tenen una semblança a simple vista, la gran diferència resideix a l'interior de la burrata que està ple de stracciatella. El seu procés de fabricació s'assembla al de la mantega, amb nata i pasta filada, mentre que la mozzarella es produeix amb llet de vaca quallada, pasteuritzada amb quall i ferments lactis. A banda de la seva textura mantegosa, la burrata és més saborosa i té més calories que la mozzarella.
Usos de la burrata
Com que és un formatge fresc, se'n recomana el consum en un màxim de 15 dies si es conserva a la nevera dins del seu líquid de govern i la forma òptima de servir-la, perquè mantingui tot el seu sabor i textura, és a temperatura ambient, no massa freda, així que cal treure una mica abans de la nevera. Les recetes amb burrata són infinites i sol ser la protagonista del plat, és especialment indicada a [**amanides fresques amb burrata**](https://www.cbg.es/recetas-italianas/articulo/amanida -de-burrata-y-fresas-al-aceto-balsamico-con-tomate-y-brotes), amb la [**pasta italiana**](https://www.cbg.es/recetas-italianas/articulo /spaghetti-amb-pesto-i-burrata) i sobre la pizza acabada de sortir del forn.